I es que feia 40 anys que els Nens del Vendrell no s'apuntaven el 2d8f però el dia d'ahir, 17 d'octubre del 2010, els del Baix Penedès el recordaran com el dia que van tornar a fer història.Ahir a El Vendrell hi feia fred! No era perquè fés mal temps sinó pel vent que bufava. Arribavem a la plaça que encara passava el cercavila, vam escoltar els versots dels diables i a la una estava prevista l'actuació castellera. Al moment de començar tenia els peus glaçats. Sortim primers i de 3d9f. Nervis! Fins instants abans de començar no els havia detectat en ningú però després de desmuntar el primer peu del tres van començar a aflorar. Amb el segon peu el tres tira amunt i el vam haver de treballar potser més que al concurs. Però es descarrega sense més problemes. Aquesta ronda acaba amb un altre 3d9f de la Joves de Valls i un 4d8 dels vendrellencs.
Per a la segona ronda el 4d9f. Tornavem a desmuntar dos peus, fet que des de l'Arboç amb el primer de l'any no passava, i a la tercera es tira amunt, tremolós i insegur però n'hem salvat de pitjors i finalment es treca per on menys m'esperava, la canalla es despenja. Mala sort amb un castell que aquest anys ens havia donat bons fruits a tot arreu on l'haviem portat, i més mala sort quan m'assabento que a la Miriam li ha sortit l'espatlla de lloc. Molts ja pensavem que sense la Miriam no hi hauria la "novetat". Després d'això a la plaça venia el moment del dia, sobretot pels de casa. 2d8f del Nens del Vendrell, tremolós, defensadíssim, amb una canalla dubitativa però controlat en tot moment. Enhorabona al Nens, s'ho mereixen, Ja sigui per història o pel creixement que han tingut aquests últims anys. Tancaven la ronda la Joves amb un 4d9f lent i insegur des del principi i on els dubtes de la canalla van fer que no s'arribés a carregar amb una caiguda lletja just al moment abans de passar l'enxaneta. Repetien ronda amb un intent desmuntat de 4d8.
La decisió per a la tercera és va fer esperar però tothom volia sentir el que va acabar anunciant-se. 4d8 amb l'agulla! Els últims assajos havien sigut... bons. I ho dic així perquè era un altre repte per a mi. No m'havia trobat còmode en cap dels assajos, sigui per inexperiència o motius x. La qüestió és que després de l'assaig del divendres els germans Crespo van alliçonar-me i hem van fer veure que feia malament. Ahir a plaça vaig pujar trankil, no dubtava dels meus companys i després del divendres només volia aplicar les correccions. Amb això ens va sortir un quatre molt maco i un pilar que semblava que tingués més corda però una sotragada el va fer caure, una llàstima. Després d'axiò els Nens intentaven un 3d8 sense sort, pel meu gust agafen el castell massa obert, i no només el tres, tots. La Joves completava un 4d8 sortint de plaça amb només dos castells a una setmana de Santa Úrsula i en ronda de repetició els locals completaven un 5d7.En resum, molta llenya per un dia fred. I la nostra gent, potser degut a les caigudes o al fet de tenir tan present la lesió de la Miriam, no va valorar el que haviem fet ahir a la capital del Baix Penedès. Conteu quantes colles poden presentar-se a una plaça que no és la seva amb els castells que nosaltres portàvem en cartera ahir. El que és clar és que a falta de la nostra diada de l'Esperidió on espero "sorpreses", podem estar satisfets d'una temporada on hem descarregat fins a sis vegades el 3d9f i de forma consecutiva, hem portat a plaça fins a onze castells de nou, hem estrenat un 4d8a i seguim tenint un 5d8 perfecte.
Fotos: Mª Neus Baena
