Després de l'ensopegada del diumenge de Festa Major on només vam sortir de plaça amb 2 castells (5d8 i 3d9f) la gent arribava al local amb cares mig nervioses i mig ansioses per fer alguna cosa gran a Tarragona. Amb la meva carpeta de l'equip de pinyes em disposava a fer les "rodonetes" oportunes. Parles amb l'un i parles amb l'altre i la pregunta generalitzada era com miraven el 3 i el 4. Igual que per Festa Major. Parla el cap de colla i sortim del local més esperonats que mai. Sonen gralles i sense adonar-nos ja estem situats davant de l'ajuntament.
Sortim quarts. Primera ronda: 5d8. El meu tercer 5d8! Castell "enorme" al qual li tenim la mida presa. A diferència del passat diumenge pujo tranquilíssim i després de descarregar-lo es del que en guardo millor record. I aquí és on m'agradaria agraïr a tota la gent que ha confiat en mi i m'ha donat consells, evidentment i d'una manera molt especial al Jordi Crespo. Però no em voldria deixar a ningú i per això no poso més noms. Gràcies.
Segona ronda: 3d9f. El Carles fa el seu ja ritual de posar-se al mig per mirar que les fileres estiguin rectes. Es tanca la pinya i tot queda molt ben lligat; només el de l'Arboç estava millor. Pugen segons i s'ho miren, puja el folre i terços i s'ho miren, pugen quarts i s'ho tornen a mirar. Finalment donen el vist-i-plau i amunt. Sonen les gralles i a la pinya hi ha una tranquilitat que no havia notat en tot l'any. L'aleta i descarregat. Un 3 importantíssim, 4t seguit descarregat i amunt sense desmuntar cap peu.
Tercera ronda: 4d9f. Tornem a encarar el que ens tornaria a fer arribar al sostre de la colla. El castell que ens donaria la segona tripleta de la temporada. Pugen els segons i creuen que hi ha bona mida, puja el folre i els terços i noten alguna cosa que no funciona, avall. A la pinya es comenta que les coses no passen perque sí, si s'ha desmuntat es per alguna cosa. Finalment el segon peu segueix el mateix ritme en la construcció però en aquest cas el donen per bo i sonen les gralles. Pujada sense moviment de peus del folre i de seguida sona l'aleta, 30 segons i és nostre. I amb un 4 marca de la casa en quant a treball és descarrega i ens sentim els més feliços del món.
Segona tripleta descarregada aquest any i a més a casa. Que bé que senta fer-la a Tarragona! Però no tot s'acaba aquí. Ens espera una setmana amb 3 assajos on caldrà treballar molt per a poder portar a la TAP (per mi sempre serà la Plaça de Braus) els somni de tota la colla, el 5d9f.
Fotos: Mª Neus Baena
